Història d'Aspa

Pel que fa a la història, les tesis predominants indiquen l'existència d'un poblament anterior a l'ocupació àrab, regit pel bisbe Jacob, que l'any 842 podria haver consagrat l'Església.

Un cop acabada la conquesta cristiana, el poble i l'església foren atorgats al Bisbe i Capítol de Lleida, i per generacions fou la vila predilecta dels canonges, tant, que els bisbes hi manaren edificar el Castell-Palau, on residiren sovint fins al segle XIX.

El llibre verd de la catedral del 1215 ja fa referència al Castell-Palau, que durant el seu període d'esplendor contenia uns notables arxius i biblioteca. Tant el cardenal Milà com el vicari Pere Estornell van residir al Palau els primers anys del segle XVI. També ho féu el bisbe Simón Antonio de Rentería (1820), abans de ser desterrat, a la fi del Trienni Liberal.

Dins de la història més recent, cal destacar l'esforç fet per tots els veïns de la població, que el 1881, treballant a jova (pagament en espècie dels impostos municipals), van construir l'edifici de l'Ajuntament i la Plaça de la Vila. Hi ha dos plaques commemoratives, a l'Ajuntament i al monòlit que s'alça enmig de la Plaça de la Vila, respectivament.

Amb anterioritat, i també mitjançant la fórmula de treballs a jova, els veïns d'Aspa havien pavimentat tots els carrers de la població. Val a dir que totes les cases del nucli antic del municipi han respectat les arcades de pedra de llurs entrades.

A l'Ajuntament hi destaquen algunes peces del mobiliari d'època, com ara la taula de fusta i la cadira de braços de tapisseria que decoren el despatx de l'Alcalde, així com la taula de reunions, cadires, prestatgeria, moble auxiliar i llum de la Sala de Juntes.

En quant a símbols, l'escut del municipi està format per unes branques d'olivera orientades cap a baix, simbolitzant el càstig que es va infligir als veïns del municipi per a fugir a la muntanya.